MUSEU DE L'HORROR
Històries de terror de Barcelona
Barcelona,
La capital de Catalunya és coneguda per la seva impressionant arquitectura, els seus carrers bulliciosos i la seva cultura animada. Tanmateix, sota el seu exterior vibrant s'amaga una fosca història de terror i horror. Des d'edificis encantats fins a monuments maleïts, Barcelona té la seva bona dosi d'històries esgarrifoses que s'han transmès de generació en generació. Aquests contes macabres han captivat la imaginació tant dels locals com dels visitants, i són un testimoni del passat misteriós de la ciutat. Al Museu del Malson, ens endinsarem en el món de les històries de terror de Barcelona, explorant les llegendes i els mites que han donat forma al folklore de la ciutat i han deixat una empremta duradora en la seva gent.
La següent llegenda explica la història d'una jove que va morir el dia del seu casament.
El funeral de la núvia va tenir lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar i la seva família va decidir enterrar-la vestida amb el seu vestit de núvia i les seves millors joies. Quan va acabar la cerimònia, familiars i amics van tornar a casa seva, deixant el taüt a l'església buida durant la nit.
Més tard aquella nit, dos lladres van entrar a l'església per robar les joies de la jove núvia. Els seus plans es van frustrar quan van arrencar-li a corre-cuita les arracades de les orelles, arrencant-li els lòbuls. La núvia morta va deixar anar un crit, cosa que va fer que els lladres entressin en pànic i fugissin de l'escena del crim. Reanimada pel dolor, va tornar a casa on, creient que era un fantasma, la seva família, aterrida, es va negar a deixar-la entrar.
Afortunadament, la promesa de la noia es va adonar que era viva i va trucar a un metge, que va concloure que havia patit un cas de cataplexia. Malgrat el diagnòstic del metge, els veïns supersticiosos estaven convençuts que la núvia morta havia ressuscitat durant la nit.
El misteri de la núvia de Santa Maria del Mar
El Dip és una criatura mítica del folklore català, que es diu que és un gos negre terrorífic amb ulls vermells brillants. Segons la llegenda, el Dip va ser una vegada un gos normal, però va ser maleït per una bruixa per ser infidel al seu amo.
Després de ser maleït, el Dip es va convertir en una bèstia ferotge, que rondava pel camp de nit i atacava a qualsevol que es creués pel seu camí. El seu aspecte temible i la seva naturalesa cruel el van convertir en una figura temuda i respectada en la mitologia catalana.
Al llarg dels anys s'han explicat moltes històries sobre el Dip, i algunes afirmen que es pot invocar invocant el seu nom tres vegades seguides. D'altres diuen que es pot apaivagar deixant ofrenes de menjar o altres regals.
En els darrers anys, la llegenda del Dip ha guanyat un renovat interès i popularitat, i la criatura apareix en llibres, pel·lícules i altres obres de ficció. El seu aspecte temible i la seva naturalesa terrorífica continuen captivant la imaginació de persones d'arreu del món, convertint-lo en una de les figures més perdurables del folklore català.
DIP
La vampira del Raval
Enriqueta Martí i Ripollés (868[-1913
Va ser una assassina en sèrie, segrestadora, prostituta i prostituta de nens espanyola. A la premsa se l'anomenava "La vampira del carrer Ponent", "La vampira de Barcelona" i "La vampira del Raval".[3]
Alguns investigadors, però, han afirmat que no era una assassina de nens, sinó una persona amb trastorns mentals que només es pot demostrar de manera fiable que va segrestar una nena, Teresita Guitart. També sostenen que la llegenda negra que se li atribueix no es va poder demostrar.
El pont cobert de pedra que creua el carrer del Bisbe és un dels llocs més fotografiats del Barri Gòtic de Barcelona.
El pont és molt més nou que els edificis adjacents i va ser construït el 1929 per Rubió I Bellver, que va planejar embellir la zona que envoltava la Catedral de Barcelona enderrocant tots els edificis no gòtics.
Tot i que té menys d'un segle d'antiguitat, l'elaborat pont d'estil gòtic està associat a diverses llegendes i supersticions, totes relacionades amb el macabre motiu de calavera i daga que hi ha a la part inferior.
Alguns diuen que la calavera va ser la manera que tenia l'arquitecte d'expressar el seu disgust després que el seu pla fos rebutjat. D'altres fins i tot han suggerit que, en lloc de ser una talla de pedra, és, de fet, una calavera humana real!
Una altra llegenda diu que si mai es treu la daga que travessa el crani, Barcelona serà destruïda.
En una nota més positiva. Una altra llegenda diu que si demanes un desig mentre camines cap enrere sota el pont i mires directament la calavera, el teu desig es farà realitat.
La calavera sota el Pont del Bisbe
El Castell de Montjuïc és una fortalesa històrica situada al cim d'un turó amb vistes a la ciutat de Barcelona, Espanya. Tot i que és una destinació turística popular, el castell també té una història fosca i es rumoreja que està turmentat per esperits del passat.
Al llarg dels anys, hi ha hagut diverses històries de terror associades amb el Castell de Montjuïc. Una de les llegendes més famoses explica la història d'un grup de soldats que estaven destinats al castell durant la Guerra Civil Espanyola a finals de la dècada de 1930. Segons sembla, els soldats van utilitzar els soterranis del castell com a cambra de tortura per als presoners, i es diu que els crits de les víctimes encara es poden sentir ressonant pels passadissos fins avui.
Una altra història sinistra tracta de l'aparició fantasmal d'una dona que es diu que ronda pels jardins del castell. Segons la llegenda, la dona era una criada que treballava al castell al segle XIX. Es va enamorar d'un soldat destinat a la fortalesa, però la seva relació estava prohibida. Quan es va ordenar al soldat que marxés, la criada es va trencar el cor i es va llançar des de les muralles del castell. Es diu que el seu fantasma apareix a les nits de lluna, vagant pels jardins i plorant pel seu amor perdut.
També hi ha hagut informes de successos estranys dins dels murs del castell. Els visitants han informat que han sentit baixades sobtades de temperatura, han sentit veus incorpòries i han experimentat sensacions inexplicables de ser observats. Alguns fins i tot han afirmat haver vist aparicions fantasmagòriques i figures ombrívoles amagades als racons foscos del castell.
El Castell de Montjuïc
L'Home dels Nassos és una figura mítica del folklore català amb tants nassos com dies li queden a l'any. L'1 de gener té 365 nassos que va perdent, un per dia, a mesura que avança l'any.
Durant la major part de l'any, l'home dels nassos s'amaga i només surt el 31 de desembre.
El matí de la nit de Cap d'Any, els pares diuen als seus fills que estiguin atents a un home amb tants nassos com dies queden a l'any. La idea és que els seus fills, emocionats, esperaran veure un home amb centenars de nassos.
El joc és un joc de paraules basat en el fet que només queda un dia a l'any, i qualsevol transeünt podria ser l'Home dels Nassos.
A Barcelona, el 31 de desembre, L'Home dels Nassos i el seu seguici apareixen en localitzacions de tota la ciutat.
L'home dels nasos
Segons la llegenda, aquestes femelles no estan dotades d'immortalitat, però posseeixen la capacitat de viure milers d'anys mantenint el seu aspecte juvenil.
Es creu que les masses d'aigua on es banyen les dones d'aigua es poden agitar molt quan hi entra un estranger. A Mallorca, Maria Enganxa és la dona d'aigua més famosa. Segons el costum, habita tots els pous i cisternes, i amb el seu ham, atrapa tots els nens que hi passen a prop.
Aloja
La llegenda explica que el monstre de Banyoles, que va viure al llac de Banyoles, a Girona, al nord-est d'Espanya, durant centenars d'anys, va ser transformat en un herbívor pacífic per un monjo francès anomenat Sant Emeteri al segle VIII. Tot i que es creu que la criatura encara resideix a les profunditats del llac fins avui.